D'entre les 400.000 milions d'estrelles que formen la galàxia anomenada “Via Làctia”, una d'elles és el nostre Sol. Els ecosistemes que poblen la superfície del nostre planeta i les profunditats dels nostres mars depenen exclusivament d'una font d'energia que els alimenta i dóna suport: l'energia solar.

El preuat equilibri entre l'energia solar, la composició de l'atmosfera i l'activitat biològica sobre la biosfera, aconseguit després de milions d'anys d'interdependència, pot ser posat en perill per la intervenció d'una de les seves formes de vida.

El canvi climàtic constitueix actualment la major amenaça ambiental d'aquest segle. Encara que la variació del clima suposa un fenomen natural, el problema és que aquesta variació s'està veient accelerada com a conseqüència de l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle originades per l'activitat humana.

Afrontar el desafiament del canvi climàtic suposa reduir dràsticament les emissions de CO2 associades al consum energètic, per a això resulta imprescindible revertir el creixement desmesurat del consum registrat en els últims anys i començar a assentar les bases d'una nova cultura energètica, basada en tres línies fonamentals:

- ESTALVI D'ENERGIA

- EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

- ÚS D'ENERGIES RENOVABLES

De la superfície de la Terra, el 70% és aigua. No obstant això, únicament el 3% és aigua dolça i aproximadament la meitat està retinguda en forma de gel en els casquets polars, de manera que solament disposem de 1,5% del total per al consum dels éssers vius.

L'escassetat de precipitacions i l'excessiu consum ens obliga avui a valorar l'aigua com un bé comú imprescindible però escàs. L'interès per la sostenibilitat ens duu a adoptar mesures que regulin el consum eficient d'aigua en els edificis i els terrenys en els quals s'implanten.

En la línia estratègica del cicle de l'aigua es proposen millores en les tècniques de conservació, recollida, emmagatzematge, tractament i reutilització. Aquests aspectes es poden agrupar en dos grans àmbits a potenciar:

- EFICIÈNCIA EN EL CONSUM

- SISTEMES DE REUTILITZACIÓ I RECICLATGE

 La sobreexplotació de la biosfera provoca una degradació continuada que no només disminueix la seva capacitat de produir recursos essencials, sinó també la seva capacitat de recuperació.

El consum de materials en edificació i urbanisme genera un impacte ambiental significatiu associat principalment al consum de recursos com l’energia i l’aigua, en les fases d'extracció, fabricació i transport. Provocan al mateix temps impactes derivats tant de l'extracció dels materials com dels residus generats.

D’aquesta manera, per a reduir aquests impactes és fonamental, d'una banda, optimitzar la quantitat de material utilitzat, i per una altra, utilitzar materials que tinguin associat un baix impacte ambiental, ja sigui perquè optimitzen el consum de recursos o perquè la seva gestió i extracció és controlada i es porta a terme sota condicions que minimitzen la generació d'impactes sobre el medi ambient.

És necessari concebre el projecte de manera ambientalment responsable en totes les seves fases:

- CONSTRUCCIÓ

- VIDA ÚTIL

- DEMOLICIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS

Després del bandejament dels criteris econòmics de localització del primer liberalisme, han impregnat els principals desenvolupaments urbanístics al llarg de la segona meitat del Segle XX, les tesis de zonificació i  la ciutat dispersa que el Moviment Modern va propugnar. El desenvolupisme i la bonança econòmica van proposar la Mobilitat com un valor en si mateix, presumpte mirall vertiginós de la contemporaneïtat mal entesa, assumint o ignorant la externalització de costos ambientals que suposen els desplaçaments als quals obliga la ciutat dispersa.

No obstant això, la mobilitat i el seu impacte ambiental és un dels factors de creixement de la demanda energètica més descontrolats en els grans centres de població. La intenció de tota proposta urbana i territorial ha de ser proposar models de ciutats més eficients quan als fluxos, reinterpretant la hibridació i superposició d'usos de la ciutat compacta com a font de riquesa, tractant simultàniament de reduir la necessitat de desplaçaments i de potenciar la serendípia.

Al llarg de la història, diverses civilitzacions van desaparèixer per la seva falta de capacitat per a manejar sosteniblement els recursos naturals dels quals depenien. Dintre de les causes possibles se’ls atribueix la falta de coneixement previ per a evitar que la catàstrofe ocorregués, acompanyada d'una estructura social, una composició política, una ideologia o cosmovisió creada, els interessos imperants, etc., tots ells convertits en falta de capacitat per a modificar el rumb impedint evadir el perill.

Està en mans de la societat, entesa aquesta com el conjunt dels seus ciutadans organitzats entorn d'unes normes triades lliurement, el prendre les mesures necessàries per a enfrontar les circumstàncies que envolten el canvi climàtic i l'esgotament de la ecoesfera, modificant els seus hàbits de consum i manejant els recursos naturals d'una manera més eficient i conscient.

La biodiversitat és la riquesa de formes de vida d'un territori, resultat d'un procés històric d’interacció de diversos factors genètics, mediambientals, evolutius i externs. A mesura que la vida s’ha anat obrint camí en el nostre planeta, la biodiversitat ha anat en augment i amb això la varietat i multitud d'ecosistemes distints i de complexitat creixent, sempre en interdependència amb les condicions climàtiques de cada zona.

L'actuació humana sobre el territori en forma de transformació agrícola i urbana pot suposar un greu procés de simplificació en l'intercanvi d'informació entre els éssers, augmentant l'índex d'entropia que tendeix cap a la mort del sistema. Tot anàlisi ha d'abordar la interacció ambiental des de dues òptiques:

- La ciutat com ecosistema natural amb alt grau de artificialització; potenciant la presència de flora i fauna, la seva interacció entre ells i amb els ecosistemes circumdants, controlant el seu metabolisme i mantenint l'equilibri des del punt de vista biològic.

- La ciutat entesa com ecosistema informatiu, escenari de l'intercanvi d'informació de l'espècie humana en les seves relacions i funcions; garantint la diversitat d'activitats i l'índex de complexitat.